En un segon pla, escorada a l’esquerra de la Paret de Sant Jeroni s’eleva una llaminera placa recorreguda intel·ligentment per la via Explorer. L’aproximació, llarga i entretinguda, amb un ràpel final de 55 metres, hi afegeix un plus de compromís. Un cop a peu de via toca enfilar-se per la primera tirada de la via…
A l’esquerra de l’escut central de la Paret de Sant Jeroni trobem l’Esperó Panxing, un itinerari prou interessant que permet recórrer aquesta banda tant poc transitada. La via és força variada, amb placa, xemeneia i una mica d’artificial. Hi destaca la quarta tirada per aèria i la tercera per ser la més compromesa. La trobarem…
La TIM de Sant Jeroni és una xemeneia descomunal, la més llarga de Montserrat i alhora una escalada de categoria es miri com es miri. Plantar-se al peu de via comporta sentir-nos inevitablement petits mentre observem la pregona escletxa que s’enfila fins el cim de Sant Jeroni amb una verticalitat intimidant. Endinsar-s’hi és però, una…
A l’esquerra de la clàssica Torras-Nubiola trobem aquest modest itinerari que aprofita hàbilment el bon rocam d’aquesta banda de la gran llastra de Sant Jeroni. Una primera tirada en placa engrescadora sobre roca de qualitat, mantinguda i perfectament equipada són motiu suficient per tenir-la en compte. Ideal per arrodonir la jornada.
Situada tot just a la dreta de la Llastra per on discorre la Nubiola-Torras, l’Esperó del Migdia ofereix dos llargues tirades sobre roca de qualitat.
L‘Excelsior és una agradable sorpresa. Itinerari ben resolt, aprofita amb avidesa l’excel·lent rocam del sector deixant quatre engrescadores tirades pel gaudi del personal. Totalment equipada amb parabolts i claus només haurem de menester 12 cintes i ganes d’adelitar-nos amb una de les raconades més selectes del Massís. Del tot recomanable.
Autèntica torre de guaita fronterera entre Sant jeroni i els Ecos, la Talaieta d’en Barbé es mostra inexpugnable pels quatre costats. Són poques les vies que arribem al cimall i escassos els escaladors que el trepitgen.
A vegades la simple visió d’una paret concreta desperta un desig incontrolable d’enfilar-hi. És el que passa quan des de l’altra banda de la Canal del Migdia observem el llaminer frontó per on transcorre la Canet-Rosales-Alonso; si endemés resulta que la via és pura delícia la satisfacció és complerta. Ens trobem davant d’un itinerari de…
Seguint amb el noble art d’escura-xemeneies aprofitem la caminada fins a Sant Jeroni per gaudir de la preciosa Nubiola-Torras, complement perfecte de la Torras-Nubiola. Una altra escalada interior, fresca, lògica, assequible i amb un segon llarg prou aeri i espectacular. Com la seva germana es troba equipada (aquesta més), només tenint que menester 6 cintes…
A Montserrat tenim la sort de comptar amb un bon grapat de xemeneies de totes les mides i dificultats: la GEDE de l’Escorpí, la Torras-Nubiola-Capeta del Sabre o l’estret segon llarg de la Haus-Estrems, per posar només algun exemple. A la Paret Oest de Sant Jeroni en trobem tres d’una bellesa singular: la TIM, la…
Agulla solitària i aïllada, la Talaia Gran desprèn sensació d’inaccessibilitat. No obstant, després d’observar-la, ens adonem de l’evidència i rotunditat de la seva Aresta Brucs, un lògic i elegant itinerari, que ascendeix la exquisida aresta sud fins guanyar el cim del monòlit. La Cervera-Raúl és una ascensió imprescindible, que mai ens deixarà indiferents i ens…
El Camell de Sant Jeroni és una d’aquelles agulles que queda lluny de tot arreu. Potser per això i per l’escassa longitud de les seves vies és un lloc on sempre escalarem sols. No obstant, l’entorn, amb unes espectaculars vistes d’Ecos a una banda i una perspectiva poc coneguda de Sant Benet, Gorros i la…